“ Esperem i confiem en nosaltres mateixos. És imprescindible que comencem amb aquesta proclama tan personal, perquè l’estimem, esperem i confiem que sigui útil per als altres tot el que fem. Esperem i confiem en la nostra capacitat de llegir la realitat, d’interpretar-la i de voler transformar-la. Esperem i confiem que ens equivocarem, però que sabrem aprendre dels nostres errors, de les nostres patinades, d’aquest anar i tornar per retornar de bell nou, incansablement. Educar és fer créixer la nostra humanitat, i els errors formen part d’aquest viatge. Sense aquesta esperança i confiança inicials no hi ha creixement possible.” ( Pàg. 68. Capítol: CONFIANÇA I ESPERANÇA. Línia: 5-14. )
Aquest fragment m’ha agradat perquè crec que si un mestre no confia en ell mateix mai podrà arribar a ser un gran mestre, ja que si no es capaç de confiar en les seves aptituds mai podrà confiar ens les aptituds que tenen els seus alumnes, i si no creu en el que poden arribar a assolir els seus alumnes no els podrà instruir d’una manera correcta i enriquidora. Un mestre ha de creure en si mateix i no perdre l’esperança quan es fa un error, sinó fer-se fort davant les dificultats per poder treure-les endavant. Si un mestre no te esperança en ell mateix no podrà anar creixent com a mestre ni com a persona i un mestre que no vagi creixent no podrà assolir la responsabilitat de portar una classe, de poder arribar a ser un model de conducta per els seus alumnes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada